Vàlvula de gas de llautó

Durabilitat
Les vàlvules de llautó i bronze són fortes i de llarga durada en termes de durabilitat. Les vàlvules de llautó, però, són una mica millors que les de bronze. En comparació amb el bronze, el llautó és una substància més duradora, forta i flexible. El llautó es pot danyar per alts nivells de clor i sal, encara que el bronze és preferible en aquesta circumstància. Per millorar l'estabilitat, considereu primer el medi abans de seleccionar una vàlvula.

Resistència a la calor
Les altes temperatures no són un problema per a les vàlvules de llautó o bronze. El llautó es fon a 1710 graus Fahrenheit (930 graus Celsius), mentre que el bronze es fon a 1590 graus Fahrenheit (865 graus Celsius). Per tant, el llautó té una tolerància tèrmica una mica més alta que el bronze. El llautó funciona bé a temperatures càlides, però és menys efectiu a les fredes.

Tecnologies de fabricació
Aquí teniu la diferència principal entre la vàlvula de bronze i la de llautó pel que fa a les metodologies de fabricació.

Llautó
La fosa, la forja, l'extrusió en calent i l'embutició en fred són mètodes per fabricar peces i components de llautó. A causa de l'augment de la compacitat de l'estructura metal·logràfica, hi ha una gran demanda de components de forja en lloc de colar-los, la qual cosa es tradueix en la manca de porositat, la disminució de la tolerància a la mida i la superfície llisa. El llautó s'utilitza en els sectors de gas a pressió per demostrar que està lliure de defectes.

Bronze
Només la fosa o un procediment mecànic per descartar el metall semielaborat de la fosa pot produir peces i components. L'efecte final és una superfície rugosa i irregular. La qualitat del component produït per forja no es pot garantir ni mantenir pel procediment de fosa.
Hi ha alguns inconvenients a la fosa, com ara el desenvolupament de buits de contracció, porositat, liquació i segregació. A causa de la variabilitat del procés, és especialment difícil identificar i mitigar aquests defectes. Les fuites, el col·lapse estructural, la corrosió i una superfície irregular són els resultats finals.

Puré de metall
La quantitat de metall que combina la vàlvula amb el medi s'anomena puré de metall. El llautó té entre un 2% i un 3% de plom, mentre que el bronze conté un 5% o més. El bronze dispersa metall addicional als mitjans, ja que té informació addicional. Per tant, és millor utilitzar vàlvules de llautó amb aigua potable. Alguns productors que utilitzen materials sense plom compleixen els requisits de plom de la Llei d'aigua neta.

Mitjans i usos
A l'hora de decidir entre vàlvules de bronze i llautó, aquest aspecte és molt crucial. Per a usos particulars, tots dos tenen diferents punts forts i limitacions que varien. La millor opció per a aplicacions de fontaneria i aigua potable és la vàlvula de llautó. A més, funciona perfectament amb la indústria del petroli i del gas natural. Les aplicacions d'aliments i begudes poden estar preocupades.
Les vàlvules de bronze tenen la capacitat negativa d'introduir plom a l'aigua potable. Tanmateix, seria acceptable utilitzar una vàlvula de bronze feta sense plom. Encaixa d'alguna manera amb la indústria de la fontaneria i altres sectors industrials. Tenint en compte que les vàlvules de bronze són més resistents a la corrosió en aplicacions salades, destaquen en els sectors marítims.

Resistencia a la corrosió
Llautó
Quan s'utilitza en aplicacions sanitàries hidrotermals, el llautó té una resistència a la corrosió excepcional. Tanmateix, el llautó es pot estressar i corroir si l'aigua conté molt clor. La deszincificació és el procediment de lixiviació de zinc particular d'aliatges de llautó amb més d'un 15% de zinc quan hi ha humitat i oxigen.
En aquesta situació, és preferible utilitzar llautó resistent a la dezincificació. Per utilitzar-lo amb aigua potable, el material DZR s'ha desenvolupat per a accessoris de canonades i vàlvules. Mitjançant l'ús d'un recobriment de protecció superficial específic, es pot resistir el trencament de la corrosió del llautó.

Bronze
La resistència a la corrosió de dezincificació del bronze és normalment molt bona. Tanmateix, no és immune a la corrosió localitzada causada per defectes metal·lúrgics. El trencament per corrosió és tolerable al bronze, però no li passa gens.

Mecanització
Llautó
El llautó és una de les substàncies més utilitzades a la indústria de les vàlvules per la facilitat amb què es pot treballar i la seva adaptació a la maquinària d'automatització. Les velocitats de tall elevades escurcen el procés de fabricació, la qual cosa redueix inevitablement les despeses de producció. La superfície plana dels components permet polir-los i envernissar-los per un cost relativament baix.

Bronze
Tot i que hi ha contingut de plom, el bronze té una capacitat d'adaptació més feble a la maquinària mecanitzada en comparació amb el llautó. Els defectes superficials i la rugositat estan presents en alguns components, especialment els fets per fosa, la qual cosa provoca una pèrdua de pressió. La superfície és menys polida i brillant després del procés galvànic.

Color i interfície
Per al llautó i el bronze, el coure és el component principal, però la combinació dels altres components determina el color. La tonalitat principal de la vàlvula de llautó és típicament un to groc pàl·lid apagat, gairebé semblant a l'or. Tanmateix, el color marró vermellós està present a les vàlvules de bronze. No obstant això, poden tenir acabats addicionals, com ara el cromat. Per ajustar la interfície de la vàlvula amb l'aplicació escollida, és millor seleccionar el color natural o diversos acabats.

Propietats
Llautó
El component d'aliatge principal del llautó és el zinc, que és un aliatge de coure. El llautó es divideix en coure comú i llautó especial segons la seva composició química. És adequat per a la producció de plaques, tubs, varetes, filferros i altres components com tubs de condensador i tubs de calor, a causa de la seva plasticitat excepcional.
El zinc i el coure són menys mal·leables que el llautó. Es filtra quan es fon i té un punt de fusió baix (900 graus centígrads), cosa que fa que sigui fàcil de colar en motlles. El llautó és resistent al desgast i a la corrosió a causa dels aliatges de ferro, alumini, silici i manganès que conformen la seva composició. Aquestes vàlvules són vulnerables al trencament per tensió si hi ha amoníac.

Segons l'ús específic, ambdós aliatges tenen composicions diferents. Per exemple, el llautó del cartutx, que s'utilitzava per construir cartutxos d'armes, tenia un 30% de substància de zinc. Els llautons navals es van utilitzar per a diversos propòsits als vaixells i contenien fins a un 39,7% de substàncies de zinc. 52 components de coure, 30 components de níquel, 12 components de zinc, 5 components de plom i un component de bismut formen l'aliatge de bronze conegut com a bronze de bismut.

Bronze
Fràgil i dur descriu el bronze. El percentatge d'estany de l'aliatge determina la temperatura a la qual es fon, que és una mica superior als 950 graus centígrads. A més de ser un conductor tèrmic i elèctric superior que la majoria de l'acer, el bronze també suporta la corrosió i la fatiga metàl·lica amb eficàcia en comparació amb l'acer.
El bronze conté aliatges de coure que inclouen alumini, beril·li, manganès, silici, plom i altres elements a més del coure i l'estany. Aquesta substància és accessible en una varietat de variants, com ara bronze de plom, bronze de silici i moltes més. El bronze fos i el bronze tractat a pressió són divisions addicionals del bronze.
No és magnètic i manté un límit elàstic elevat i un límit de fatiga amb una excel·lent resistència al desgast. Mostra resistència a la corrosió, té una conductivitat elèctrica i tèrmica decent i no es crea quan s'exposa a l'espurna. El bronze d'estany s'utilitza àmpliament en la construcció naval, la maquinària, la química, la instrumentació i altres sectors, principalment per a la producció de components magnètics i elàstics resistents a la corrosió i al desgast, així com components de maquinària i resistents al desgast.